ECONOMIA 1r DE BATXILLERAT

REGNE UNIT PRIVATITZARÀ EMPRESES PER 17.OOO MILIONS

És a dir, Regne Unit tranferirà empreses o activitats públiques al sector privat.
Gordon Brown, el primer ministre britànic,vendrà les empreses públiques, és a dir, les empreses de l’estat, per 17000 milions per a retallar el deute públic, acumulat pel Regne Unit tras l’esclafit de la crisis econòmica i per la mala gestió del seu govern.
El plan de Brown es referix a participacions en empreses menors i negocis poc rentables, no a companyies que operen en sectors estratègics.
La venda tindrà lloc en dos fases:
La primera, moltes empreses amb capital de l’estat, entre elles destaquen, La Societat d’Apostes TOTE, un terç de l’empresa d’enriquiment d’urani Urenco, un pont sobre el Tamesis, la societat que concedix crèdits als estudiants i una línea fèrria que unix el Regne Unit amb França per baix del canal de a Manga.
LA segona fase inclourà actius en mans dels ajuntaments i autoritats locals.
En la primera fase Brown aspira a recaptar uns 3.200 milions d’euros. En la segona, prop de 14.000 milions, una xifra lustrosa però insignificant si es compara amb l’endeutament de l’estat Britànic que sols aquest any pujarà a 200.000 milions d’euros.
Els conservadors, aquelles persones que favoreixen les tradicions i que són adversos als canvis bruscos o radicals, és a dir, persones de dretes, han criticat les privatitzacions amb dos arguments.
El primer que és una mesura cosmètica i insuficient, que no resodrà el problema estructural del deute a llarg termini.
El segon que la privatització no la guia la raó d’estat sinó l’electoralisme, en altres paraules, Brown millora la seua imatge de gestor a costa del contribullent i ven uns actius pels que dins d’uns anys podria haver obtingut un preu molt millor.


En el tema de les privatitzacions es troba un enfrontament entre els dos grans partits Britànics sobre com fer front amb el fort endeutament de l’estat.
Els conservadors desvetlaren la setmana passada un pla per a congelar el salari dels funcionaris i reduir un terç el cos de l’aparat burocràtic dels ministres, és a dir, de tots els funcionaris.
Propostes aprovades pels analistes però criticades per Brown i el seu equip, que veuen en eixa estratègia un parada perillosa a la recuperació econòmica. Brown digué que necessitava un pla per a reduir el dèficit que done suport als treballs i el creixement, i no un que mate la recuperació abans que haja començat. Una visió que no compartixen els conservadors que acusen Brown de retardar molt la lluita contra el dèficit i d’apropar a l’estat als precipicis de la inflació disparada i la insolvència, és a dir, de la declaració que realitzen les persones quan ja no existeix cap forma de poder pagar els seus deutes.

Ana Oliver Navarro
MªPilar Muñoz Sanchis